Bizkaiko Txakolina

Xacolí de Biscaia-o Bizkaiko Txakolina, com s'anomena en euskera, és l'única denominació d'origen de Biscaia, província situada al nord-oest del País Basc.

A principis dels 80, un grup de inquiets viticultors d'aquesta província, juntament amb l'ajuda d'organismes autonòmics, va intentar millorar l'elaboració d'aquests vins tan peculiars. Avui dia, se segueix invertint molt esforç a tots els nivells, de manera que s'està aconseguint recuperar i donar a conèixer a nivell nacional seus vins.

Com a conseqüència d'aquests esforços, el 1994, el chacolí biscaí va passar a obtenir la denominació d'origen, un reconeixement que va suposar l'augment del nombre de vinyes. En l'actualitat es troben dispersos per 82 municipis de la província de Biscaia, en petites plantacions i cultivats molts d'ells a la manera tradicional al voltant dels tradicionals caserius bascos.

Història

L'elaboració del vi en aquesta zona propera a la costa es remunta a l' Edat Mitjana . Així, per exemple, les lleis locals del municipi del Lekeitio, del segle XIV, eximien de l'impost sobre la utilització de fusta per a la instal·lació de pèrgoles. Així mateix, Guillermo Humboldt, que va escriure sobre un viatge al País Basc en 1801, es refereix al vi elaborat en aquesta regió amb el nom de vi de Bilbao i comentava que era tan excel·lent i estava tan ben elaborat com els vins francesos de Champange i Moselle. El 1850, la producció de xacolí a la zona de Lekeitio era superior a la de tota Biscaia i Guetaria juntes.

La comarca de Balsameda elaborava tradicionalment vi negre, però en l'actualitat la major part de la seva producció és blanc. Fins i tot es va avançar a Baquio en l'embotellament del seu xacolí.

Geografia i geologia

Les vinyes d'aquesta DO es troben situdes al llarg i ample de la costa, a l'est i oest de Bilbao, capital de la província, i en els vessants que recorren l'interior.

Es pot parlar de dos centres tradicionals de producció: Bakio, ciutat costanera situada a l'est de Bilbao, el nom va ser usat en temps per a denominar als vins de Biscaia, i Balsameda, que es troba a l'interior de la província. La major part de les vinyes són molt petits i es troben enclavats en els vessants baixes properes a la costa, amb altituds que ronden els 150 metres sobre el nivell del mar.

Els sòls de les vinyes propers a la costa són argilosos, mentre que els de l'interior són més variats. En sòls de profunditat hi ha roques de tipus calcari i margues calcàries. Per la seva banda, els sòls baixos són neutres o àcids, rics en matèria orgànica.

Clima

Les vinyes costaners situats al voltant de Bakio suporten un clima fresc, plujós, totalment atlàntic. Mentrestant, els de l'interior, plantats en els terrenys de la comarca de Balmaseda, tenen un clima calorós i sec, més aviat continental, amb la presència de microclimes càlids que es formen a cada vall.

La temperatura mitjana és de 12 º C i poden donar-se ocasionalment gelades tardanes i calamarsa. Les pluges es reparteixen al llarg de tot l'any, sent la precipitació mitjana d'entre 1.000 i 1.200 mm.

Viticultura

A Biscaia predomina el raïm blanc Hondarribi Zuri, com en la veïna Guipúscoa, però hi ha plantacions amb Folle Blanche.

En molta menor proporció es troba la Hondarribi Beltza , el raïm tinta pròpia de la zona, utilitzada per a l'elaboració dels vins rosats i negres. Només a la comarca de Bakio aquesta varietat apareix en proporcions importants i ocupant parcel completes. No obstant, la major part de les noves plantacions d'aquesta zona s'estan realitzant amb raïm blanc.

A la costa, les vinyes es planten sobre altes pèrgoles, mentre que a l'interior, a les terres del voltant de Balmaseda, es condueixen en espatllera.
Web oficial de la D.O.
www.bizkaikotxakolina.org
Vins de la D.O