D.O. Pla i Llevant

El nom de la DO Pla i Llevant procedeix d'una de les comarques de l'illa de Mallorca i en mallorquí significa literalment "plana i costa de l'est de Mallorca". El reglament d'aquesta denominació es va ratificar el 20 de març de 2001.

La zona de producció abasta la plana central i oriental de l'illa, que ofereix sòls òptims per les vinyes. Els resultats de la primera verema suggereixen que es tracta d'una zona amb un enorme potencial per al desenvolupament d'importants vins mediterranis.

Història

Aquesta zona ha estat tradicionalment coneguda amb el nom de Felanitx i s'hi elaboraven vins de taula per proveir el mercat turístic de les illes.  El 1991, els seus 1.000 hectàrees de vinyes van rebre la classificació de Vins de la Terra i una quarta part d'ells, al voltant de 250 hectàrees, són els que recentment han estat reclassificats com l'àrea de cultiu de la DO Pla i Llevant.

Geografia i geologia

La zona de cultiu es situa a Felanitx i Manacor. Els sòls són relativament fèrtils i estan formats per roques calcàries (margues i dolomites) que donen lloc a un sòl calcari-argilós, que permet un bon drenatge i una fàcil penetració de les arrels.

Predominen les terres de color vermellós a causa del òxid de ferro i les blanquinoses per les argiles i el carbonat càlcic i magnèsic. Ofereixen per tant una òptimes condicions per al cultiu de la vinya.

Les altituds són molt baixes, oscil des del nivell del mar als 100 metres.

Clima

El clima és típicament mediterrani, amb hiverns suaus i curts i estius secs, llargs i càlids. A l'hivern és molt característic el fort vent, sobretot a la plana, mentre que les gelades i les boires són ocasionals.

La mitjana anual de precipitacions és de 425 mm. Les pluges es solen produir sobretot a la tardor, en forma de tempestes i fortes aiguats.


Viticultura

Les varietats de raïm recentment introduïdes procedents de la península i d'altres països han estat plantades per barrejar amb altres raïms autòctones com Premsal Blanc , Callet , Fogoneu i manto negre . De totes elles, la més utilitzada és la Fogoneu .

Entre les noves varietats destaquen Macabeu, Parellada, Chardonnay, Tempranillo, Merlot i Monastrel.  Tot sembla indicar que s'han adaptat sense problemes a la zona.

Les vinyes més antigues creixen lliures, mentre que les noves se situen sobre cables o espatlleres.  La densitat de les vinyes varia entre les 2.500 i les 5.000 vinyes per hectàrea.


Web oficial de la D.O.
Vins de la D.O