D.O. Conca de Barberà

Protegida del mar per les muntanyes, aquesta denominació coneguda tradicionalment pels seus vins blancs està ubicada a la part meridional de Catalunya, entre les províncies de Tarragona i Lleida i en la conca dels rius Francolí i Anguera.

Els productors comencen ara a experimentar amb noves varietats per elaborar tant vins blancs com negres. Mereixen una menció especial els vins rosats elaborats amb la varietat autòctona trepat. El futur d'aquests vins és molt prometedor donades les excel.lents aptituds que concedeix tant el terreny com el clima, a més de la situació de les vinyes i la inversió en nous equips.

Les vinyes són en gran part joves, concebuts amb moderns criteris de conreu i molt acurats. A més, s'estan substituint les varietats menys interessants per altres de més qualitat.

De moment, una considerable proporció de la producció de les vinyes de la denominació, 6.000 hectàrees en total, es destina a l'elaboració de vi base per a Cava.

Història

Com en moltes altres àrees espanyoles, l'elaboració del vi procedeix en aquesta denominació de la tradició monàstica medieval, en aquest cas centrada en el Monestir de Santa Maria de Poblet a la zona de Montblanc, la capital actual de la comarca, que va ser la tercera ciutat més gran de Catalunya durant l'Edat Mitjana. Al segle XII, tant els Templers com els monjos de Poblet van treballar les vinyes. Al soterrani del monestir encara es troba el lloc on elaboraven els seus vins i es pot visitar avui dia.

Conca de Barberà va aconseguir la categoria provisional de Denominació d'Origen el 1985 i no va ser totalment aprovada fins al 1989. Entre aquest període de temps, el vi era venut als productors de Cava, que també tenien vinyes a la zona.

Geografia i geologia

La major part de les vinyes es troben situats als voltants de la històrica ciutat de Montblanc, la capital de la Conca de Barberà. La zona de producció comprèn un total de 14 municipis del nord de la província de Tarragona.

Les vinyes es situen a les valls dels rius Francolí i Anguera, que estan protegits per tres serralades: al nord per la serra del Tallat, a l'est per la Serra de Miramar i al sud per les estribacions de la Serra de Prades. El terreny és en general lleugerament ondulat.

Les altituds varien entre els 350 i els 600 metres sobre el nivell del mar. La majoria de les vinyes s'assenta sobre sòls bru-calcaris, bastant solts i sans, pobres en matèria orgànica. Als turons de la Serra de Prades hi ha pissarra a la roca.

Clima

El clima és mediterrani temperat, amb estius calorosos i amb temperatures a l'hivern força fredes, podent-se arribar als zero graus. La temperatura mitjana anual és de 14 ° C.

Durant la primavera, les tardanes gelades poden convertir en un problema per les vinyes més alts. Les pluges fan la seva aparició sobretot a la tardor i la precipitació mitjana anual és de 495 mm.

La situació d'abric que concedeixen les serres del voltant protegeix la zona dels vents, mentre que l'altitud es tradueix en uns estius en què rarament colpeja l'excessiu calor. La humitat és lleugerament més alta que a altres denominacions veïnes.

Viticultura

Bona part dels vins produïts a la Conca són blancs i rosats, destinats a l’obtenció d’escumosos amb Denominació Cava. No obstant això, ens trobem en una zona amb unes condicions privilegiades per a l’elaboració d’uns vins tranquils, en especial els negres, excel·lents. Viticultors i enòlegs, coneixedors d’aquest potencial, estan coordinant esforços per obtenir vins d’alta qualitat i poc a poc va creixent la producció que finalment s’embotella amb DO Conca de Barberà.

Les varietats tradicionals productores de vi blanc són el macabeu i la parellada. Amb aquestes s’obtenen uns vins de color groc pàl·lid brillant, lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica. El chardonnay és una varietat d’introducció recent, que pot participar en un cupatge amb les dues varietats anteriors aportant corporeïtat i consistència, o bé destinar-se a una elaboració monovarietal amb les tècniques més modernes de fermentació i/o criança en bótes de roure i originar uns vins de prestigi reconegut.

El vi rosat més característic de la denominació d’origen prové del raïm negre Trepat , varietat autòctona de la Conca de Barberà.És un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa-gerd, net i lluminós.

Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’ull de llebre i la garnatxa. Però les varietats foranes com el cabernet sauvignon, el merlot, el pinot noir i el syrah s’han adaptat perfectament al clima i sòls de la Conca i estan donant molt bons resultats. També hi ha qui continua apostant per varietats nacionals com el samsó i el monastrell. Els negres joves són suaus i lleugers, saborosos en boca. Els que reben envelliment en bótes de roure són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.

Les vinyes més antigues presenten una formació en vas, però les més joves es troben sobre espatlleres, que és el mètode recomanat per a les noves plantacions.

La densitat de plantació més habitual per les vinyes és de 2.000-2.500 ceps per hectàrea, amb un màxim permès de 4.500 ceps / ha. La principal verema comença al voltant del 12 de setembre.

Vinicultura

Els vins blancs i rosats són elaborats seguint l'estil més modern: en equips d'acer inoxidable amb un control total de la temperatura i sense fermentació malolàctica amb l'objectiu de conservar l'acidesa.

Els vins negres solen fermentar en acer inoxidable, a baixa temperatura si es consumeixen joves. També poden elaborar-se amb llargues maceracions ia temperatures més elevada, pensant en un envelliment posterior en bótes de roure.

Font ICEX
WEB oficial de la D.O. Conca de Barberà
Vins de la D.O. Conca de Barberà