DO València

Les vinyes es troben a la província de València, però a diferència de la seva cèlebre horta, s'assenten a les afores de la ciutat, al nord-oest i al sud. La majoria a uns 30 quilòmetres a l'interior.

En general, els subsòls varien dels fluvials de les zones baixes als calcària de les terres més altes, passant per les argiloses terres intermèdies. El tipus de sòl també varia des de la calcària descomposta en les terres baixes fins a terra sorrenc a les terres altes. Es tracta de sòls del Miocè i el Quaternari, molt permeables, pel que no solen tenir problemes de drenatge.

Hi ha quatre zones de conreu. La situada al nord-oest és Valentino, l'àrea més gran de totes, on les vinyes pugen lentament des del pla de la costa cap a l'interior. Aquesta zona es divideix al seu torn en tres àrees geogràficament diferents: Xest i Marquesat, amb una altitud de 175-178 metres i amb sòls de calcària marrons i rogencs; Camps de Liria, a 278 metres d'altitud, on els sòls són similars els de les altituds inferiors; i Serranía, a 550 metres, amb calcària marró sobre subsòls consolidats.

La segona subzona és Alt Túria i es troba a l'oest de Valentino, a 625 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Té sòls arenosos. La tercera subzona és Moscatell, situada en els límits occidentals de la ciutat, i elevant des del nivell del mar fins als 100 metres.

Finalment, Clariana es troba al sud de València, separada de les altres tres subzones i tocant a les ciutats de Xàtiva i Gandia. Geogràficament, es divideix al seu torn en dues zones: una a l'est, on els sòls són similars als de Valentino i estan situats a una altitud de 350 metres, i una altra és la Vall de Albadia, amb sòls que tenen una proporció més alta d'argila sobre una capa de calcària marró.

Les vinyes costaners de València tenen un clima clarament mediterrani, però la majoria creix a l'interior, on el clima és continental i les temperatures poden caure bruscament en algunes nits d'estiu, arribant a variacions de 30 º C en un mateix dia.

Algunes àrees són classificades climàticament com àrides o semiàrides, malgrat que són habituals les fortes tempestes i aiguats a l'estiu i tardor. La calamarsa es produeix de forma ocasional en tota la regió i els forts vents són coneguts perquè danyen les vinyes a la zona de Xest.

De l'àmplia varietat de raïm blanques que creixen a la zona, Merseguera és la més destacada. Entre les tintes, l'ull de llebre està sent introduïda com una varietat noble i la seva plantació és molt recomanada pel Consell Regulador. Altres varietats experimentals que s'estan introduint són Merlot i Cabernet-Sauvignon.

S'utilitzen dos tipus de plantació en funció de les condicions climàtiques. Així, en les àrees més caloroses, les vinyes es planten de forma lliure, molt espaiades entre si (2,5 metres) i es mantenen molt a prop de la terra per preservar de la calor. A les àrees on el clima és més suau, la plantació és rectangular i les vinyes es situen sobre espatlleres.

La lluita contra la sequera és una prioritat per als agricultors, tot i que en l'actualitat està permesa el reg per goteig. Com a nota característica, algunes soques velles poden arribar a tenir més de set metres d'arrels, a causa de la seva recerca d'aigües subterrànies. El clon preferit és el 41-B donada la seva major resistència a la sequera. La densitat de les vinyes està baixant i en l'actualitat solen presentar mínims de 1.600 ceps per hectàrea i màxims de 2.500.

La verema sol començar el cinc de setembre a les àrees més baixes, mentre que a les terres altes pot arribar a retardar-se fins el dos d'octubre.

Vins de la D.O. València
WEB oficial de la D.O. València