DO Ribera de Duero

La Ribera del Duero se situa al sud-est de Castella i Lleó, a la part més alta del Duero, i s'estén des de l'est a l'oest, formant un extens canal a la part alta de l'altiplà. Les més de 20.000 hectàrees emparades pel Consell Regulador abasten en l'actualitat 104 municipis, dispersats entre les províncies de Valladolid, Burgos, Segòvia i Sòria. Les principals ciutats de la denominació són Aranda de Duero, Peñafiel, Roa i San Esteban de Gormaz

En termes generals, es pot dir que l'altiplà s'inclina cap avall des de l'est cap a l'oest amb una altitud mitjana de 750-850 metres. Les vinyes s'estenen al llarg de 110 quilòmetres del riu, penetren cap a l'est a la província de Burgos, cap a l'oest a Valladolid, i fins i tot s'endinsen amb uns pocs vinyes al sud de Segòvia. Les plantacions es localitzen al nord i al sud del riu, des de les riberes fins als cims més alts on la vall troba l'altiplà. Les vinyes es van acabant a mesura que s'avança cap a l'oest, on la vall declina.

El terreny varia considerablement. Les riberes i les terres baixes amb aigua molt a prop de la superfície es denominen campiña i terrasses. Les zones inclinades que se situen per sobre d'elles, els millors terrenys per a les vinyes, reben el nom de vessants, mentre que les zones escarpades, no recomanades per a la plantació, es diuen coll. Per sobre d'aquestes, es localitza el denominat erm, tradicionalment destinat al conreu de cereals. Alguns cultivadors estan començant a plantar vinyes en aquests terrenys. L'orientació de les pujades és important: en general, les que estan orientades al sud-est són les més valorades.

El factor clau en la qualitat de la terra de les vinyes és la quantitat de pedra calcària i guix que contenen: més del 33% (el 9% guix activa) en el sòl de l'oest i al voltant del 50% (18% guix activa) a l'est. Alguns terrenys tenen tal quantitat de guix que semblen gairebé blancs.

Els sòls d'aquesta zona són complexos. En la campiña, al peu de la vall, són al luvials amb sorra i argila. A la part més alta dels costats de la vall, on s'assenta l'erm, es compon de pedra calcària i guix a l'est, i de guix, a l'oest. Cap a l'est, les vessants més baixes són d'argila i marga, mentre que en les pujades més baixes predomina la pedra calcària, l'argila i la marga. Les vessants més altes estan formades per argila i marga. A l'oest, les més baixes es componen de sorra sobre argila. Les pendents més baixes són de marga amb una mica de guix, mentre que les superiors són de marga calcària.
El clima de la vall del Duero oscil la entre el fred extrem de l'altiplà durant l'hivern, propi del clima continental, i les característiques del clima mediterrani, com el calor i la sequedat.

Protegit dels freds vents, compta amb precipitacions moderades o escasses: plou entre 75 i 90 dies a l'any, sobretot en primavera i tardor, amb l'aportació addicional de la humitat que proporcionen les boires del Duero. Els estius són calorosos i secs. Malgrat això, l'estiu l'evaporació pot ser més gran que les precipitacions des de mitjan juny a mitjan setembre, quan durant el dia la temperatura mitjana oscil la entre 25-32 º. Tanmateix, aquestes temperatures cauen bastant durant la nit a causa de l'altitud, permetent a les vinyes a refrescar i descansar, una cosa molt beneficiós per a elles.

Les gelades són una constant preocupació des de finals de la tardor fins a la primavera. Ocasionalment, la temperatura pot caure fins a -20 º. El vent també pot amenaçar a les vinyes.

La principal varietat és l'ull de llebre, també coneguda com Tinto Fino o Tinta del País, present en més del 90% de les vinyes. Tanmateix, existeixen altres cinc varietats aprovades, tres d'elles històriques: Merlot, Malbec i Cabernet-Sauvignon.

La Garnatxa Negra (també coneguda com Tinta Aragonesa) s'utilitza principalment per a la producció dels rosats. La raïm blanc Albillos s'empra en algunes fases de l'elaboració del vi.

En les vinyes més vells les vinyes es planten en terrenys quadrats de tal manera que no necessiten de cap suport per sustentar. Per contra, en els més nous les vinyes es col loquen en espatlleres. Totes les vinyes són empeltades en rizomes americans, que varien depenent dels sòls. La preocupació dels viticultors comença a la pròpia vinya, on la selecció del raïm és exhaustiva perquè després al celler proporcioni els millors resultats.

En general, les vinyes són molt sanes, encara que a vegades poden patir alguna petita complicació a causa del clima extrem, la sequedat i els sòls esgotats.

La verema comença generalment els deu primers dies d'octubre. Tanmateix, aquesta data depèn del clima.